dilluns, 25 d’agost del 2014
diumenge, 10 d’agost del 2014
La Selva Negra 1
CAPÍTOL 1
En Karley i l’Adele eren dos bessons alemanys que volien viure aventures.
En Karley era alt i ros. Tenia els ulls blaus, com el mar. Costava molt que s’enfadés, i era amable i generós. Però era molt impacient.
L’Adele també era alta, amb llargs cabells rossos i ulls blaus com el cel. Ella era amable, simpàtica i generosa. Però s’enfadava molt ràpid.
Un bon dia, els dos bessons, per la televisió van sentir parlar sobre un misteriós animal de la selva negra i que un explorador estava intentant descobrir quin animal era.
-Com ens agradaria viure una aventura com aquesta!- va exclamar l’Adele.
-I per què no intentem nosaltres descobrir quin animal és?
-A la Selva Negra? Estàs de broma?
-No estic de broma! Hi podem anar amb l’avió del nostre cosí gran!
-I qui conduirà l’avió?
-El pare del nostre cosí. Segur que ens diu que si.
-Però els pares no ens deixaran.
-És clar! Però per uns dies que fugim de casa no passarà res.
Van trucar a casa del pare del seu cosí Tom, i, ell va acceptar.
Van quedar a les 4:00h del matí davant del número 1 del C/ Himel.
Es sentien molt emocionats. Es preguntaven si podrien descobrir l’extrany animal i quins perills hi hauria.
CONTINUARÀ…
En Karley i l’Adele eren dos bessons alemanys que volien viure aventures.
En Karley era alt i ros. Tenia els ulls blaus, com el mar. Costava molt que s’enfadés, i era amable i generós. Però era molt impacient.
L’Adele també era alta, amb llargs cabells rossos i ulls blaus com el cel. Ella era amable, simpàtica i generosa. Però s’enfadava molt ràpid.
Un bon dia, els dos bessons, per la televisió van sentir parlar sobre un misteriós animal de la selva negra i que un explorador estava intentant descobrir quin animal era.
-Com ens agradaria viure una aventura com aquesta!- va exclamar l’Adele.
-I per què no intentem nosaltres descobrir quin animal és?
-A la Selva Negra? Estàs de broma?
-No estic de broma! Hi podem anar amb l’avió del nostre cosí gran!
-I qui conduirà l’avió?
-El pare del nostre cosí. Segur que ens diu que si.
-Però els pares no ens deixaran.
-És clar! Però per uns dies que fugim de casa no passarà res.
Van trucar a casa del pare del seu cosí Tom, i, ell va acceptar.
Van quedar a les 4:00h del matí davant del número 1 del C/ Himel.
Es sentien molt emocionats. Es preguntaven si podrien descobrir l’extrany animal i quins perills hi hauria.
CONTINUARÀ…
dissabte, 2 d’agost del 2014
La màscara de lleó 2
Quan la família del nen es va assabentar que el nen no hi era, van trucar a la policia i la policia va dir:
– L’han segrestat
La mare del nen es va posa a plorar i mentrestant els segrestadors estaven mirant la televisió i el nen intentava sortir del racó suant com un pollastre a dins un forn!
Els segrestadors se'n van anar al pis de dalt i van deixar el nen al pis de baix. No li donaven menjar i el nen s'estava morint de gana... ja no podia aguantar més. No li havien donat ni una gota d’aigua!
Sempre que es feia de dia, per esmorzar no li donaven res de res, i ells menjant tranquil·lament! i es van atipar tant, que ja no podien més! ni podien menjar-se un tros mini de conill.
Al final, el nen estava a punt de sortir del forat però estava cansat d’empènyer-se i es va adormir.
La policia estava buscant la casa dels
segrestadors, i ells sabent-ho, es van
emportar el nen i se'n van anar corrent.
El nen va exclamar:
-Auxili!!! Que algú m’ajudi!!!
Continuara...
– L’han segrestat
La mare del nen es va posa a plorar i mentrestant els segrestadors estaven mirant la televisió i el nen intentava sortir del racó suant com un pollastre a dins un forn!
Els segrestadors se'n van anar al pis de dalt i van deixar el nen al pis de baix. No li donaven menjar i el nen s'estava morint de gana... ja no podia aguantar més. No li havien donat ni una gota d’aigua!
Sempre que es feia de dia, per esmorzar no li donaven res de res, i ells menjant tranquil·lament! i es van atipar tant, que ja no podien més! ni podien menjar-se un tros mini de conill.
Al final, el nen estava a punt de sortir del forat però estava cansat d’empènyer-se i es va adormir.
La policia estava buscant la casa dels
segrestadors, i ells sabent-ho, es van
emportar el nen i se'n van anar corrent.
El nen va exclamar:
-Auxili!!! Que algú m’ajudi!!!
dijous, 31 de juliol del 2014
La màscara de lleó 1
Tot va començar en una ciutat anomenada Paris. I la policia de Paris va anunciar que hi havia dos
segrestadors. Quan la gent ho va sentir, van tancar les portes i les finestres amb clau, i quan es va fer de nit quan tothom
estava dormint van venir amb cavalls i un dels cavalls va xutar una llauna i un dels
segrestadors li va dir:
-Si tornes a xutar una llauna o el que sigui... ho has entès,
cavall del dimoni!?
I el cavall se’n va anar i el segrestador va cridar:
-Quan t’enxampi, veuràs!
I l’altre segrestador li va dir:
-Tranquil·litzat, va home! ja tornarà!
-Què dius, pallús!
-M’has
dit pallús!? Ara veuràs!
-Calla! Amaguem-nos!
-Per què, maguem-nos!? Escolta i ho sabràs eeeeeeh!
Quiquiriquic...
-És
tant aviat?
-Si, va dir l’altre. Perquè ja saps que hem arribat gairebé a la una de la matinada.
-És veritat -va dir-
Mira, un duel!.
-Quan era petit m’agradaven molt les pistoles.
-A mi també m’agradaven.
-Mira,un restaurant!
-És veritat, amaguem-nos al restaurant!
-D’acord anem.
-Espera! Perquè? Mira els cavalls
-Mentida
podrida
-Com ho saps, si no ho has vist?
–Molt bé, si vols que ho miri, ho miraré
–Molt bé, endavant -va dir convençut
- Els cavalls
-Si, els cavalls...
t’ho he dit oi?
-Si – Ah! Saps perquè hem vingut?
-Ah, Si!, ja no
me’n recordava que som segrestadors...
-Ah,
si som segrestadors!
-Ah te’n recordes dels cavalls?
–Si, i tant que me’n recordo.
-Perquè ho dius?
-Perquè han vingut.
–Ah! si ho dius seriosament
–Si ho dic seriosament. Tu mira!
-És veritat, però no vénen sols. Vénen amb 5 persones
darrera els cavalls
I les persones portaven a la ma un ferro llarg i lleuger.
Era una espasa i els segrestadors quan van veure que portaven
les espases amb les seves pistoles els van apuntar i van disparar...i es va sentir
pam! pam! i com que ja estaven morts, van anar a buscar els cavalls i se’n van anar... i quan es va fer de nit,
van intentar entrar a casa d’un nen. Van entrar per la finestra i van
anar a parar a l’habitació del nen, on estava dormint.
Un delssegrestadors va tenir una idea, i va dir-:
Tinc una idea!
-Quina idea!
-Segrestarem el nen!
-Si, bona idea!
I així va passar. Van segrestar el nen i se'n van anar per on
havien entrat.
Fora el carrer el van ficar en un sac d’arròs buit, i van arribar a casa seva. Just llavors, es va
fer de dia i es va despertar el nen. Els segrestadors, quan van veure que el
nen estava despert, el van posar en un racó molt petit i estret, on hi feia molta
calor.
Continuarà...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)