dilluns, 25 d’agost del 2014
diumenge, 10 d’agost del 2014
La Selva Negra 1
CAPÍTOL 1
En Karley i l’Adele eren dos bessons alemanys que volien viure aventures.
En Karley era alt i ros. Tenia els ulls blaus, com el mar. Costava molt que s’enfadés, i era amable i generós. Però era molt impacient.
L’Adele també era alta, amb llargs cabells rossos i ulls blaus com el cel. Ella era amable, simpàtica i generosa. Però s’enfadava molt ràpid.
Un bon dia, els dos bessons, per la televisió van sentir parlar sobre un misteriós animal de la selva negra i que un explorador estava intentant descobrir quin animal era.
-Com ens agradaria viure una aventura com aquesta!- va exclamar l’Adele.
-I per què no intentem nosaltres descobrir quin animal és?
-A la Selva Negra? Estàs de broma?
-No estic de broma! Hi podem anar amb l’avió del nostre cosí gran!
-I qui conduirà l’avió?
-El pare del nostre cosí. Segur que ens diu que si.
-Però els pares no ens deixaran.
-És clar! Però per uns dies que fugim de casa no passarà res.
Van trucar a casa del pare del seu cosí Tom, i, ell va acceptar.
Van quedar a les 4:00h del matí davant del número 1 del C/ Himel.
Es sentien molt emocionats. Es preguntaven si podrien descobrir l’extrany animal i quins perills hi hauria.
CONTINUARÀ…
En Karley i l’Adele eren dos bessons alemanys que volien viure aventures.
En Karley era alt i ros. Tenia els ulls blaus, com el mar. Costava molt que s’enfadés, i era amable i generós. Però era molt impacient.
L’Adele també era alta, amb llargs cabells rossos i ulls blaus com el cel. Ella era amable, simpàtica i generosa. Però s’enfadava molt ràpid.
Un bon dia, els dos bessons, per la televisió van sentir parlar sobre un misteriós animal de la selva negra i que un explorador estava intentant descobrir quin animal era.
-Com ens agradaria viure una aventura com aquesta!- va exclamar l’Adele.
-I per què no intentem nosaltres descobrir quin animal és?
-A la Selva Negra? Estàs de broma?
-No estic de broma! Hi podem anar amb l’avió del nostre cosí gran!
-I qui conduirà l’avió?
-El pare del nostre cosí. Segur que ens diu que si.
-Però els pares no ens deixaran.
-És clar! Però per uns dies que fugim de casa no passarà res.
Van trucar a casa del pare del seu cosí Tom, i, ell va acceptar.
Van quedar a les 4:00h del matí davant del número 1 del C/ Himel.
Es sentien molt emocionats. Es preguntaven si podrien descobrir l’extrany animal i quins perills hi hauria.
CONTINUARÀ…
dissabte, 2 d’agost del 2014
La màscara de lleó 2
Quan la família del nen es va assabentar que el nen no hi era, van trucar a la policia i la policia va dir:
– L’han segrestat
La mare del nen es va posa a plorar i mentrestant els segrestadors estaven mirant la televisió i el nen intentava sortir del racó suant com un pollastre a dins un forn!
Els segrestadors se'n van anar al pis de dalt i van deixar el nen al pis de baix. No li donaven menjar i el nen s'estava morint de gana... ja no podia aguantar més. No li havien donat ni una gota d’aigua!
Sempre que es feia de dia, per esmorzar no li donaven res de res, i ells menjant tranquil·lament! i es van atipar tant, que ja no podien més! ni podien menjar-se un tros mini de conill.
Al final, el nen estava a punt de sortir del forat però estava cansat d’empènyer-se i es va adormir.
La policia estava buscant la casa dels
segrestadors, i ells sabent-ho, es van
emportar el nen i se'n van anar corrent.
El nen va exclamar:
-Auxili!!! Que algú m’ajudi!!!
Continuara...
– L’han segrestat
La mare del nen es va posa a plorar i mentrestant els segrestadors estaven mirant la televisió i el nen intentava sortir del racó suant com un pollastre a dins un forn!
Els segrestadors se'n van anar al pis de dalt i van deixar el nen al pis de baix. No li donaven menjar i el nen s'estava morint de gana... ja no podia aguantar més. No li havien donat ni una gota d’aigua!
Sempre que es feia de dia, per esmorzar no li donaven res de res, i ells menjant tranquil·lament! i es van atipar tant, que ja no podien més! ni podien menjar-se un tros mini de conill.
Al final, el nen estava a punt de sortir del forat però estava cansat d’empènyer-se i es va adormir.
La policia estava buscant la casa dels
segrestadors, i ells sabent-ho, es van
emportar el nen i se'n van anar corrent.
El nen va exclamar:
-Auxili!!! Que algú m’ajudi!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)